Emergència Climàtica

[ATENCIÒ: II Jornades d'Emergència Climàtica el 29 i 30 de juny 2019. Reserva't la data!!]

En Jofre Carnicer, científic del CREAF i professor de la UB.

:sound:Audio de la xerrada

Primera part: tendències visuals

Veiem un gràfic amb les concentracions de CO2. Es pot veure un gran impacte humà en aquestes concentracions, ens els últims 200 anys ha augmentat de forma exponencial. En les últimes glacioacions, a l’acabar l’època glacial, també augmentaven les concentracions de CO2, però mai de forma tan exagerada com ho està fent en els darrers anys.

Fa milions d’anys també hi va haver una concentració de CO2 molt alta, però mai ha augmentat en un ritme com l’actual.

Veiem un altre gràfic on ens es veu la massa total de carboni que hi ha a la biosfera. En els últims anys hem emès més carboni del que hi ha actualment sobre la biosfera.

Tot això ha provocat un augment de la temperatura 1ºC en els últims anys. aquest aument presenta oscilacions, però a partir dels anys 70 hi ha una tendència molt clara i molt forta, sobre tot en els últims 3 anys.

Aquest augment de temperatura a la terra no és homogeni, les parts del nord (pols) tenen un augment molt més acusat (gairebé augmenten 2 graus, en comparació de un grau que augmenta a escala global).

A Europa, les temperatures de Abril-Setembre (mitjana) es van estabilitzar cap al 2000, però en els últims annys ha tornat a augmentar. Per què? JA ho veurem després.

Les temperatures tenen unes oscilacions també degudes als corrents dels oceans.

Entenem el funcionament de la biosfera?

Un fet no gaire conegut és que un 93% de l’escalfament que es produeix a la biosfera va a parar als oceans (actuen com a tampó, regulen el clima). L’escalfament dels oceans també és heterogeni, però en general la tendència és una pujada lineal, sense aquestes oscilacions que es detecten a la temperatura atmosfèrica. Només fa quatre anys que s’han vist aquest fenomens; els oceans acomulen molta calor a grans profunditats. És a dir, la temperatura s’ha anat “acumulant” al fons dels oceans, i això ha fet que la temperatura a la superfície de la terra no augmentés tant. Això només fa 4 anys que ho coneixem, encara ens falta molt per aprendre sobre com acumula la caló la biosfera.

Aquest augment de la temperatura als oceans està afectant als oceans. Hi ha un retrocés d’aquests coralls, hi ha zones on hi ha fins a un 70-80% de motalitat als oceans.

També provoca canvis en l’acidesa dels oceans.

Altres efectes: veiem altres efectes,com canvis en la periodicitat dels incendis en diferents zones. Per exemple, els incendis boreals han augmentat aquest estiu.

A la criosfera (zones de gel) també hi veiem canvis. Hi ha una gran disminució de les zones de gel (pol nord i sud), tant de la superfície coberta per gel com del gruix. Igual que en les temperatures, és heterogeni; hi ha algunes zones on els gels augmenten, però en general hi ha una gran disminució. Estem en una època de mínims històrics.

Els glaciars del món també hi ha tendència a perdre gel, tot i que és molt heterogeni (hi ha alguns llocs on augmenten).

A la primera part de la xerrada podem OBERVAR el canvi climàtic, hi ha evidències visuals que ens ho demostren.

Segona part

Som depenents com a comunitat humana de la biosfera? què és el canvi climàtic com a repte social a nivell global?

Fins ara hi ha hagut molta emissió de CO2 a l’atmosfera (ens els últims anys hem duplicat l’emissió de CO2), però les temperatures no han augmentat tant. Això és perquè la terra ens està fent de “tampó”. Cada any la Terra reabsorveix un 50% del CO2 que alliberem, de manera que les temeratures no augmenten de forma tan exponencial.

Només un 44% de les emissions que emetem es queden a l’atmosfera, la resta queda absorbit pels boscos o pels mars.

L’absorció de CO2 ha augmentat de forma no lineal, és a dir, que absorbeixen molt i molt CO2. Sense els boscos hi hauria molt més CO2 a l’atmosfera. Però també s’ha vist que en els últims anys els boscos estan començant a quedar saturats en la capacitat d’abrosció de CO2. Els ecosistemes terrestres i oceans ens estan oferint un servei però sembla que estigui començant a quedar satura, no se sap què passarà en els següents anys.

Tercera part

Implicacions a canvis en el sistema global o financers.

Què passarà en el futur? Tant en economia, clima… Hi ha diferents models d’escenaris de futur:

Una tendència és que al 2100 hi hagi temperatures entre 3-5ºC superiors. Amb l’acord de París s’intenta arribar a un escenari on l’augment de la temperatura sigui inferior als 2ºC o idealment de 1-1’5ºC. Això vol dir que són necessaris canvis estructurals en el sistema social, energètic i econòmic per reduir les emissions i arribar a emissions pràcticament zero. És un canvi estructural sense precedents si volem arribar a aquest punt.

Quina és la magnitud d’aquest canvi que afrontem? Fins ara hem emès 2000 GtC, unes 40 GtC anuals. Si volem arribar a aquest escenari d’estabilització del clima (augment de la temperatura no major de 2ºC), només podem emetre 800 GtC en total (20 anys al ritme que anem actualment).

Què implica això? De 2020-2030 hem de reduir a la meitat les emissions que s’estan fent. 2030-2040, hem de tornara reduir a la meitat 2040-2050, hem de tornar a reduir a la meitat

Canvi d’estil de vida! Canvi de l’economia del petroli, augmentar l’eficència energètica, altres tipus d’energia, reducció del consum, deixar estar el petroli.

La transició energètica ja ha començat. Hi ha un 20% d’augment d’energies fotovoltàiques, però encara falta molt i molt!!!

Estem complint l’acord de París? Doncs.. no. Els compromisos que han fet els diferents paisos no ens duen a un augment de temperatura inferior a 2ºC. Si complim el que han acordat els paisos ens duen a un augment de 3-4ºC.

Sostenibilitat globai i en el sistema financer

Aquests canvis requereixen grans inversions, privades o públiques.

Parlem en trilions de dòlars (equivalent al PIB de l’economia econòmica). Globalment s’haurien de fer inversions de 2-3 trilions de dòlars (el total de l’economia espanyola) per poder arribar a escenaris dels acords de París.

Aquestes inversions es veuen dificultades pel deute global. El FMI diu que el deute global està al voltant d’un 225% (es deu el valor de l’economia deu més del doble d’ella mateixa…). Debem 152 trilions al futur, però alhora hem d’invertir per fer el canvi energètic. Com ho fem????

En els fons internacionals per lluitar per la preservació del clima és un 10% del PIB d’Espanya. No hi ha un pressupost per poder afrontar el canvi climàtic.

Què podem fer els poders públics per assolir aquestes grans quantitats?

  1. Taxes al Carboni, ens podria arribara donar 0,5 trilions.
  2. Taxes als sistemes financers
  3. Taxes al capital (a les grans fortunes, paraisos fiscals o refugis/caus fiscals…) que han proposat alguns economistes. Un de cada vuit euros està en aquests caus fiscals.

A tot això hem de sumar que els costos futurs del canvi cimàtic poden ser fins a deu vegades superios.

Punts d’inflexió en el sistema climàtic:

En el canvi clmàtic pot haver-hi canvis que no siguin lineals, degut a les transicions crítiques. És a dir, hi ha alguns feedbacks que provoquen que, en un determinat moment,quan es supera un determinat llindar la temperatura no augmenti de forma lineal.

Quins són aquests llindars? Hi ha algunes evidències que diuen que, a partir de canvis del valor de 3ºC, ja pot haver-hi canvis no linears que poden fer augmentar molt latemperatura terrestre.

Quarta part

Pinzellada a Catalunya

S’espera que cap al 2030-2050 s’augmenti 1-1,5ºC i disminueixi la precipitació un 20%. Això podria provocar una disminució dels recursos hídrics de forma molt heterogènia. Les zones costeres també patiran canvis, hi pot haver un augment del nivell del mar que també pot afectar a les dinàmiques costeres d’erosió.

A catalunya estem augmentant un 12% d’emissions, a espanya un 17%, mentre que a europa s’ha reduit un 23%.

Reptes pels moviments socials. Tres punts de reflexió, una invitació al debat

  1. Comunicació, com trasmetem la complexitat d’aquesta informació, ara que els missatges que s’emeten són simplistes?
  2. Fiscalitat global i canvi climàtic. Hem de considerar la lluita a la fiscalitat global, la gent més rica emet més.
  3. Cohesió social. Si volem fer moviments transformadors hauriem de veure com podem garantir esquemes de cohesió social. Els grans canvis necessiten polítiques de protecció ambiental i social a la vegada. Així es pot guanyar la batalla mediàtica. Pot ser una aliança imprescindible per tenir debats transversal.
  4. Hi ha molta informació (actors acadèmica, acció governamental, actors socials…).

Hi ha esperança? Canvis de només mig grau en el clima ens ofereixen escenaris molt diferents. Qualsevol canvi que aconseguim ens ajudarà molt.

Torn obert

Esteve: què implica la deuta econòmica que tenim? El treball de tot el món està hipotecat per l’eternitat. Aquest treball implica consumir recursos, no podem parar de treballar i gastar mentre encara tinguem aquesta deuta. Fins que no ens traguem de sobre aquesta deuta no ens en podem sortir.

Xavi: a nivell d’emissions o impacte, quins sectors o àrees geogràfiques són més prioritàries (per actar)?

Jofre: a nivell europeu és diferent, però a Catalunya les industries són 32%, transport 28% i energies 14%. Hi ha tendències a reduir emissions en indústries, però en el transport no hi està havent reduccions. A Europa hi ha més emissions d’energies, i la indústria i transport venen a continuació.

Jaume: Hi ha una crisi igual de greu que la climàtica: la crisi de la biodiversitat. Podriem fer un canvi i no alliberar CO2, però hi seguiria havent una devallada de la biodiversitat que afectaria la vida a la Terra com la coneixem. Cal treballar alhora el tema climàtic i crisi de la biodiversitat. Alhora, l’escenari actual ens porta a emergències a nivell social, perquè la alternativa que tenim són accions i estratègies que tendeixen al neofeixisme. Aquests mateixos responen de forma autoritària, impositòria davant la crisi ambiental sense respectar els drets socials i humans. Hem d’actuar perquè si no algú altre donarà resposta a aquesta crisi climàtica, però no tenint en compte a tothom. Hi ha molts moviments petits que plantegen alternatives globala front a les crisis ambientals (ecofeminisme, decreixement…). Hi ha experiències micro o macros que ja actuen pel canvi climàtic, i ens poden donar idees per tirar cap a una actuació justa.

Arnau: Li agrada que s’ajuntin els temes de cohesió social i emergència climàtica. Com ho lliguem sense que es converteixi en moviments molt locals? Sense preocupació de que les petroleres se’n vagin a altres paisos? I vigilem les intervencions d’homes, les dones també!

Anna: parla de la Greta, una noia jove que ha impulsat a tot de joves a moure’s. A l’Info K va sortir la Greta explicant a la canalla accions que podien fer, com anar a un lloc brut (bosc, habitació) i que féssin una foto abans i després. Així es pot implicar a la canalla, i també al poble (recollir la brossa de camins tots junts). Qualsevol cosa petita és important, sobre tot implicar nens, escoles, gent grans… ens hem de responsabilitzar, no hem d’esperar que ho facin els polítics!!!

Sonia: al final qui està gestionant el fons que es va definir a l’acord de París? Després es pot habilitar un espai per compartir iniciatives (tal dia necessitem gent per fer alguna cosa de tal colectiu…).

Jofre: 100.000 milions de dòlars anuals, compromís del fons de París. Hi ha una mica de caos en la implementació… hi ha un màxim que s’ha implementat del 15-20% però molts pocs projectes implementats (fa uns mesos). Hi ha diferents institucions diferents gestionant fonds i hi ha molts mecanismes de finançament. És complex, no funciona gaire bé… i les xifres ballen molt.

Pel que fa al tema de la biodiversitat, tenim un coneixement molt limitat. El que ha passat és que s’ha extingit la megafauna, uns grans animals que hi havia. Ara hi ha ecosistemes que estan molt desbalancejats perquè els hi falten aquests animals. Alhora, el cicle del nitrogen s’ha canviat absolutament, hi ha problemes en el mar i les pesqueres, gestió de plàstics… El problema és molt més gran.

[Nota: els cicles biogeoquímics com el del nitrogen, la pesca, la contaminació, la pèrdua de fertilitat de la terra… Són elements que s’analitzen dins de les polítiques globals de diversitat biològica. L’Evaluació dels Ecosistemes del Mil.leni (https://www.millenniumassessment.org i http://www.ecomilenio.es) és un gran treball científic que analitza tots els serveis que ens ofereixen els ecosistemes als humans, i al mateix temps les funcions ecosistèmiques que no es poden quantificar econòmicament. Sovint no som conscients, als moviments socials, de la dimensió d’aquesta crisi i els seus efectes, que es retroalimenta amb la crisi climàtica.]

Responent a la cohesió social, a nivell de moviment estaria bé tenir un punt fort de canvi climàtic i com ajudar a la gent. Haurà problemes amb la gent gran, malalties infeccioses, problemes d’alimentació… el canvi climàtic demanarà que protegim a la gent i actualment el discurs és pobre. Igual que és pobre en la financiació, perquè hi ha gent que no està pagant el que toca. Hem de fer un discurs no simplista, amb drets socials per tothom. Se n’ha de parlar.