Emergència Climàtica

[ATENCIÒ: II Jornades d'Emergència Climàtica el 29 i 30 de juny 2019. Reserva't la data!!]

Col·lapsisme

Xerrada a càrrec de Josep Cabanyol :telescope:

:sound:Audio de la xerrada

Introducció

::: success Josep Cabanyol es periodista i membre de SITCOM?. En el ultims anys ha possat enfasi en el tema del canvi climàtic. El titol de la ponencia es Colpasisme vs nous moviments socials, podem aturar Mad Max :::

La pregunta es: quina tindria que ser la nostra posició optimista i pesismista?

Article del Gonzalez Reyes: El capital esta chocando con los límites del planeta

Volia posar en debat el tema del petroli (el pic del petroli). Jo no veig que axò sigui veritat Twitt del senyor Trump: relacionat en les armmilles grogues. Era el moment oportú per retirar els impostos relacionats al petroili i així tonar-li els diners a la pobalció.

Trump a Macron delcaracio d’intencions: pagar menys impostos. Ha estat donant suport al fracking des del començamwent del seu mandfat. Es un missatge que dona a les altres potencies. Continuo produïnt i el poso al mercat. Impostos més baixos, i així no es paga tant. No obstant, Donald Trump li ha estat donan’t preferencia al fraking.

Fins quant durarà el fraking? No se sap, però segur que serà abans de que el Trump estigui en la presidencia. Això dit, en cinc anys pot muntar una destroça motl difícil de combatre.

Article al diari El periodico: companyies diuen una cosa però en fan una altra. Mil millons de dolars dedicades a afovorir les idees a favor del petroli. Vist això, el panorama es negatiu.

Tot el cercle al voltant del petroli ara mateix, Trump, grans empreses comprant petites, etc… afavoreix que es segueixi amb l’extracció.

S’ha trobat petroli a Tunisa i també Paris (sorprenentment). Tunisia es un cas on la situació governamental el fa un cas únic.

USA ha reduit la producció de carbó. Però segueix exportant a Alemanya amb l’objectiu d’acumular carbó per a possibles futures crisis.

Les centrals de carbó més importants estan a Xina i Corea del Nord.

Aturarem la emissió de gassos efecte hivernacle, descarbonitzarem l’economia? No ho sembla. Deixem el tema dels combustibles fossils…

Propostes per a una transició economia des de una prespectiva biofísica i dins el sistema:

  1. Governança proactiva: els mercats no poden fer la transició. Les actuacions dintre d’aquest no poden ser suficients per als objectius de sostenibilitat global. Només amb una ctuació coordinada podriem aconseguir la eficiencia. En resum, se li ha de treure poder al mercat.

  2. Els estats no poden quedar-se sense la seva propia moneda sobirana. Aquesta moneda no és contradictoria a una transició a la sostenibilitat. O tenim controls sbre l’euro politicament, o tornem a la moneda nacional perque es imposible de finançar tot el procés de ttransicions.

  3. El treball ha d’estar garantit: totes les persones que siguin capaces i estiguin disposades a fer-ho, tindrien que tenir treball constant. Feines útils i moderares preparant la transició energetica.

Al Josep li semblen mesures interesants i que donen una idea de la magnitud del problema, i com els poders que podrien perdre la seva condició s’oposarien.

Pensar que això es pot fer només des dels moviments socials, no. Va més cap a la banda del Luis Gonzalez Reyes que diu que potser hi haurà d’haver violencia per defensar els drets socials.

Hi ha una questió molt forta per al capitalisme: s’ha d’acabar amb el transport internacional d’aliments. Sobirania alimentaria d’origen i destí. Aquesta es la magnitud de la tasca. La magnitud de l’esforç. I, sobretot, la magnitud de convençer.

El Josep proposa tres cites clau en relació a aquests temes:

  1. XXXX el parlament alemany havia aprobat mesures socials sobre el pressupost. Angela Merkel va dir: vivim en una demos parlamentaria, pero trobarem la manera per fer-ho comptant amb el mercat…. Hi ha 7 millons de traballadors alemans que treballen per 400 euros.
  2. Naomi Klein 1993, data que coincideix en una etapa on el capitalisme està apartant grans masses dintre del sistema. Van convencer els politics que hi havia d’actuar en contra el seus votants i mentint: privatinzant, desregularitzant, liberalitzant…

Parlem de la gent

El sistema en general ens colonialitza la ment. Per així entendre que es el que els hi passa a molta gent que té una seria de idees fixades que són contraries a la transició que necessitem. En aquesta colonització, els mitjans de comunicació són clau.

Llei de sensibilització decreixent: ens acostument a veurel el crim sense que ens afecti. La televisió ens desensibilitza. Per exemple els programes del temps, on els dessastres naturals ja son el pa de cada dia i no passa res, o bé el 20ºC al hivern és bon temps.

Conectat, si la gent creies la informació relacionat al canvi climatic, tindrien que canviar la seva persepció de la realitat completament (disonatge cognitiva). Per tant, negar és un procés més fàcil. Teneir en compte aquesta dada quan sortim a fer xerrades per explicar el moment d’emergència climàtica. Com ens apropem a la gent per explicar-ho sense que provoqui una sensació d’ofec que inmovilitzi. Un exemple sería que tots els nosaltres estem mercantilitzats, degut a la relació del nostre valor amb el PIB.

Tercera questió en el món informatiu: Viategs de la confirmació. Tenim la tendencia d’anar a buscar la informació que esta alineada amb les nostres creencies per així confirmar el que creiem.

Podem guanayar a Mad Max? Em de vencer les questions tocades:

  1. Poder darrera el petroli
  2. Que treballem de forma garantida i tothom
  3. Vencer el poder darrera de la generació d’informació falsa (ex. combatre NETFLIX!!)

Preguntes

  1. Què passa amb el problema demografic? El primer problema és la alimentació. Transformar les dietes de formes diferents segons el lloc. Conecgtat a sobirania alimentaria. Tenint en compte la relació entre energia i població, els recursos de les persones mimbaran. En tots als ambits, la incrementació de la població suposa repartir. No obstant, encara que apliquem sobirania alimentaria, etc., hi hauran moviments migratoris. En el cas d’Espanya, ja hi han moviments migratoris per problemes climatics.

  2. Qui ha fet informe Bios? ens passa l’enllaç. BIOS Research Unit, Helsinki, Finland (Paavo Järvensivu) Article

  3. Tant els interesos de les elits com del poble estan amenaçats? Aquesta seria la sensació, però no significa que això sigui la realitat. Estudi de Rushkoff Survival of the richest Publicat a Sin permiso al CTXT. En aquest estudi, es va plantejar a les elits la situació actual. L’elit, no obstant, es preocupava per saber on anar. I com puc fer jo per controlar que les meves forces de seguretat no em matin a mi en un moment donat. Es veritat que es pot modificar la consciencia humana per aconseguir la inmortalitat. Va ser un exercici egoista per salvaguardar els seus privilegis. Així, s’enfoquen en el procés de precarització per a reduir el nostre temps a treballar i viure en el marge de pobresa.

    1. A nivel economico, hay estudios que el capital se esta autodestruyendo? La proposta es que el capital també està en risc amb el canvi climatic. Però, el Josep emfatitza, que el diner el creen ells i per lo tant tornar a la moneda sobirania sembla ser imprescindible. Ara, si necesitem diners, tenim que anar a demanar una hipoteca, el qual ens posa en un deute constant.
  4. Tema de la violencia. L’Anna, té la esperança que la elite es mati entre ella mateixa. El Josep diu que està molt bé! Bueno, el Josep no desitja la violencia. Millor la força de la raò. No vol que ningú de la humanitat la visqui. Ara mateix, però, tenim que assumnir que hi ha un alt nivell de violencia en relació al canvi climatic. Violencia en diferents formes: quan es neguen drets, es marginen persones, es tanquen fronteres… La situació es que ara Europa decideix qui viu i qui mort en els viatjes migratoris. Per al Josep, això es un exemple clar.

  5. Tomas Molina finalment va dir a la tele que era ara o mai per a lliutar contra el canvi climatic. Si, però va situar el grau i mig al final de segle. On ho firmo? Els mitjans de comunicació en mans de qui estan? doncs es clara la seua orientació vers el tema.

  6. Com a periodista treballant a Sicom, els mitjans de comunicació construiu relats. La pregunta és: com construir un relat que sigui efficient per a crear una reacció? La cosa que té clara és que ens tenim que possar a la pell de les persones a les quals ens estem adreçant. la clau es enfocatr la informacio vers els DDHH, respecxtats i afavorits. Ex. molta gent no es pot pagar uns canvis de millora en l’habitatge perquè no hi hagin fugues de calor: qui ho paga això, Autocrítica: com més coneixements tens, més fàcil es entendre la relació conceptual. Això pot, algunes vegades, dificultar la divulgació d’informació.

  7. Autors com el David Harvey, marxista que exposa que els processos capitalistes només poden sobreviure seguint colonitzant, comodificant, i extraient, entre altres, el cos de la dona i els animals. Aquesta expansió material té un límit, ja que el planeta es finit. Per lo tant, l’expansió del capital es impossible. Així, el sistema es té que ficar cap per vall. Cal canviar el relat des de les alternatives, oferint una possibilitat de viure desde uns valors de justicia social, aprofitant la finestra d’oportunitat que ens ofereix el moment. I fer que sigui multiplicable. El Josep esta d’acord amb el comentari. Però hi ha una por: la contradicció del capitalisme serà abans o després del punt de no retorn? Els darrers informes diuen que pugem 0,25 per cada dècada. Segons els informes del IPCC de 2012 i mirem el de 2017, amb cinc anys la temperatura ha pujat 0.25.

  8. Donada la nostra incapacitat d’afrontar el problemes climatics, per que no preveiem els problemes futurs? Si hi ha un punt de no retorn, tenim que pensar, lo abans possible, en com pendre acció. Això he quedat com a reflexió.