Emergència Climàtica

25 anys de cimeres internacionals, per a què?

Document PDF de la xerrada

Introducció

Anna Pérez, ambientòloga i codirigeix (Clima Tracker Action) una organització experta amb les COPs i ativista del Moviment per la Justícia Climàtica

  1. Internacional
  2. Gènere i Canvi Climàtic
  3. Llei Catalana Canvi Climàtic

1. Internacional

COP: Conferència de les parts que negocien sobre tema canvi climàtic

1992 Cimera de Rio

Primera COP en la que van sortir diferents convencions, entre elles la de canvi climàtic. Debat entorn com fer front al canvi climàtic i dur-ho a terme. Els marcs lògics amb el que es debatia eren molt simplistes i amb poca previsió dels efectes de les diferents propostes per combatre-ho.

1997 Protocol de Kyoto

Tercera COP, on es concreten els primers acords entorn canvi climàtic. Va haver-hi acords molt ràpidament perquè la implamantació havia de ser molt més tardana. L’acord (de 192 països) es compreometia a reduir les reduccions, un 5%, i que l’havien de fer alguns països del nord global. No obstant, amb els anys van seguir augmentant les emissions. D’aquí en sorgiren també els mercats d’emissions i els drets d’emissions, en els quals els països podien comprar drets d’emissions a altres països, fent que no calgués que els països del nord reduissin emissions. Període de reducció d’emissions: 2008-2012

2009 Cimera Copenhagen

Va ser la cimera en la que es va certificar el fracàs de les nogociacions i del full de ruta marcat des de Kyoto.

2013

Va haver-hi un segon període de Protocol de Kyoto, com a segon període de reducció d’emissions.

2015 Acord de París

El canvi climàtic és producte de tots els països però les responsabilitats són molt diferents. A més responsabilitats, més esforços. Això ha fet que els països del nord global n’hagin hagut d’assumir més responsabilitats i per tant invertir més. L’acord de París entra en vigor l’any 2020 amb tres grans objectius:

  • Reduïr les emissions per encarar escenaris d’un augment de 2ºC o 1,5ºC
  • Adaptar-se al canvi climàtic
  • Anar cap a un desenvolupament baix en carboni.

L’acord donava autonomia als països a marcar els seus propis plans en línia d’aconseguir els tres objectius (NDC), i ho ha de presentar a les Nacions Unides. Això fa que hi hagi molt varietat d’estratègies i que hi hagi poca regulació.

2018 COP Katowice

S’acorden les regles de com es tiren endavant els diferents acords. Hi va haver-hi força desesperació i va costar molt a tirar endavant acords potentns, sobretot avançant cap a un escenari d’1.5ºC (més ambició), sobreott pel bloqueig de països com Polònia, EUA, Països Àrabs… P.ex. no es va reconèixer la ciència i es va desestimar la inclusió de l’últim informe de l’IPCC dins de les negociacions. Acorden com han de ser els NDC (plans estatals) però sense ambició, sense condicionar massa els països i molt laxes en la regulació.

Pel que fa al tema del finançament (climàtic) també va quedar molt desdibuixat i no es va regularitzar en cap manera. P.ex. qualsevol partida ecoǹomica pot ser finançament, com podrien ser préstecs, o no han de ser addicionals a la cooperació internacional que pugui ja fer el país.

Per tant, l’acord de París i les seves consegüents concrecions.

Què passarà el 2019? A la següent COP s’hauran de tancar els diferents mecanismes de mercat, solucionar què passa amb el darrer informe de l’IPCC (lligar ciència i negociacions), i veure què passa amb l’ambició (hi haurà una prèvia que farà el secretaria de les NU)

Torn de Preguntes

  • per què s’han d’esperar 5 anys per implementar (plans d’acció climàtica)? No és quelcom establert (podrien ser més) però és el mínim que els països demanen.
  • Hi ha algun país ambiciós? Per exemple Alemanya, però no hi ha països liderant. Amèrica Llatina sí que són veu crítica i moral, així com les Illes del Pacífic (lobby). Les cimeres són finançades i aquesta, p.ex., estava finançada per les empreses de carbó.
  • Tema transport aviari i marítim no es contemplen dins els acords.

2.Gènere i canvi climàtic

  • Només el 30% de les delegacions són dones i només un 12% de les caps de delegacions són dones.
  • Dins les negociacions s’intenta transversalitzar les polítiques de de gènere, però es qüestiona constament.
  • El 70% dels pobres del món són dones. Les dones són les que pateixen i patiran més els efectes del canvi climàtic. = cal introduir aquest concepte dins les negocacions i estretègies.

3. Llei Catalana Canvi Climàtic

  • Marc estratègic de referència (idees generals)
  • Estableix actors que hi han d’intervenir
  • Estableix finançament

Objectius

  • Reducció de GEI d’acord amb la normativa de la UE (40% pel 2030, 65% 2040 i 100% 2050)
  • Pressupost de Carboni: planificació i seguiment a través d’objectius cada 5 anys. Només el UK ho fa a nivell mundial i, per tant,
  • Tancar les nuclears
  • Promociona autoconsum i participació d’actors locals,
  • Renovar parc vehicles
  • Consell Català del Clima: òrgan de participació que pot fer propostes d’actuació
  • Grup d’experts: revisa compliment pressupostos de carboni, i el govern ha d’incorporar les seves recomanacions.
  • Impost sobre activitats econòmiques que generin GEI i els diners es destinen al Fons Climàtic (que s’invertirà per impulsar accions de mitigació i adaptació)

Torn de Preguntes

  • La Llei Catalana CC té semblances amb la de Bèlgica? Catalana és força ambiciosa (no sap com és la belga) per pressió social, encara que no és una ILP. Es va aprovar per tots els partits polítics (abstenció PP) i per tant és de consens.
  • Qui formarà part del Consell Català del Clima i quina afectació tindrà sobre Govern i polítiques? Encara no hi ha un reglament que ho estableixi. Aquesta Llei no és vinculant.

  • Qui fiscalitza les ajudues i els diners que es destinen a aquest fi? Dependrà del Departament que tracti temes canvi climàtic
  • S’està fomentant que els països que més contribeuixen a les emissions siguin els que redueixin més? Actualment hi ha alguns països com Índia, Xina, EUA són els que més contribueixen, però històricament són EUA, Rússia, Europa… i són els que tindrien més responsabilitats. Aquí Xina, p.ex., hi està dedicant molts esforços per les renovables. Per tant, cal que s’hi posin països com EUA, Rússia i UE.
  • En tenim nosaltres (Nord global o països occidentals) la reponsabilitat, de que països emergents emetin més, però perquè hem deslocalitzat el consum. Les emissions es comptabilitzen per producció i no per consum. Per tant, molts països generen molt però no per consumir-ho ells; sobretot els països emergents. Així com tot el que passa en espai aeri i aigües internacionals.
  • Com podem confiar que els responsables d’això ens tregui de l’atzucac en el que estem amb el tema del canvi climàtic? Difícil de creure. Ja estem perduts quant a combatre-ho. Per tant, cal pensar més en com ens adaptarem i treure’ns la il·lusió de que podem fer-hi front.
  • Relació producció-consum és molt important per establir principals responsables. Cal repansar l’economia abans i després del col·lapse i veure com ens organitzarem per donar-hi resposta. Hi ha dues escales amb les que hem de treballar (curt termini i llarg termini), igual que partir des de la desil·lusió per avançar o mirar d’il·lusionar-nos en que podem canviar-ho i fer-hi front en la mesura del possible; són punts de partida i perspectives amb que s’ha de treballar, però que cal posar-nos les piles i treballar per canviar-ho.
  • S’ha de potenciar el canvi des del carrer i no des de la institució.